Temps de castanyes / Días de castañas

Fa poc més d'un any (mitjans d'octubre) vam anar a passar un cap de setmana al Montseny. Anàvem amb la idea de pujar al Turó de l'Home, seria el primer cim del Blai, però el temps ens va tirar enrera. Un vent gelat i el termòmetre del cotxe que marcava -1ºC va fer que busquéssim pla alternatiu.
I aquí us proposo l'excursió que vam acabar fent, El Sot de l'Infern.

Hace poco más de un año (mediados de octubre) pasamos un fin de semana en el Montseny (Barcelona). Íbamos con la idea de subir al Turó de l'Home, sería la primera cima de Blai, pero el tiempo nos echó atrás. Un viento gélido y el termómetro del coche que marcaba -1ºC hizo que buscásemos un plan alternativo.
Y aquí os propongo la excursión que terminamos haciendo, El Sot de l'Infern.

Trobo que és una ruta perfecta per fer amb criatures, i més en aquesta època de l'any, on la principal atracció són les castanyes. A part del meu peque, que era molt petit, anàvem amb altres nens, de 3, 6 i 12 anys que s'ho van passar d'allò més bé.

Creo que es una ruta perfecta para hacer con niños, y más en esta época del año, donde la principal atracción son las castañas. A parte de mi peque, que era muy pequeño, íbamos con otros niños, de 3, 6 y 12 años que se lo pasaron en grande.

Ruta circular, d'una mica més d'un parell d'hores anant a ritme de nen i parant cada quatre passes a agafar una castanya, una pinya, tirar una pedra o simplement anar a explorar....

Ruta circular, de un poco más de un par de horas a ritmo de niño y parando cada cuatro pasos a coger una castaña, una piña, lanzar una piedra, o simplemente ir a explorar....

Durant la ruta trobarem una antiga carbonera , un petit salt d'aigua, un pont de fusta que haurem de travessar...

Durante la ruta encontraremos una antigua carbonera, una pequeña cascada, un puente de madera que deberemos atravesar,...

 

Vaja, un munt d'atractius a més de les preciades castanyes, que per suposat, vam prendre cap a casa!!!

Vaya, un montón de atractivos además de las preciadas castañas, que por supuesto, nos llevamos a casa!!!

He de dir que aquell dia el Montseny semblaven les Rambles de Barcelona, i per aquells que estem acostumats a passejar per muntanyes on no et creues amb ningú, pot resultar una mica agobiant, però llavors només cal mirar les cares dels nens, i ja val la pena.

Debo decir que aquel día el Montseny parecían las Ramblas de Barcelona, y para aquellos que estamos acostumbrados a pasear por montañas donde no te cruzas con nadie, puede resultar un poco agobiante, pero entonces sólo hace falta mirar las caras de los peques, y ya vale la pena.