Mira el què fem ara: 20 de març, dia internacional de la FELICITAT

Fa quasi dos mesos que vaig començar aquesta entrada i setmana rera setmana no faig més que canviar-la, i la veritat és que ja no sé ni per on començar...
És una entrada diferent, íntima i personal, d'enyorança i agraïment. Difícil d'escriure però reconfortant.

Avui és 20 de març, dia internacional de la felicitat, i en canvi, és un dels dies més tristos del meu calendari.
Tal dia com avui, ara fa 10 anys, vaig perdre a la persona més important de la meva vida. La dona que em va engendrar, que em va portar al món, la que em va criar, cuidar, educar, que em va renyar a vegades, que em va estimar sense mesura, la que em veia caure i m'animava a aixecar-me, que em va ensenyar a lluitar pel que volia, en definitiva, la persona que va fer que jo avui sigui qui soc. I sobretot la dona a qui ara que soc mare, entenc i admiro més que mai.

Aquesta, per desgràcia, no ha estat l'única pèrdua important en els últims anys i això inevitablement et fa canviar. Fins ara tenia la sensació d'haver-me apagat una mica, d'haver deixat de ser una mica qui era, però fa un parell de mesos, unes dones fantàstiques em van fer un regal que ni elles mateixes saben el què va arribar a significar per a mi.

Van regalar-me paraules, sí, paraules. Paraules senzilles, quotidianes, paraules que segons elles em definien, i em van fer veure que en essència soc la mateixa de sempre i que en el fons no he canviat tant.... Potser no soc la noia esbojarrada de fa uns anys, la que estava a totes les mogudes, l'organitzadora d'esdeveniments per excelència... Pctser em prenc la vida d'una altra manera, però crec que continuo sent la persona honesta, optimista, lluitadora i transparent que he sigut sempre.

No són amigues de sempre, però són d'aquelles persones que es creuen en el teu camí i que es queden per instal·lar-s'hi a la teva vida. I això em fa molt feliç.
S'han convertit en confidents, en la meva família sense ser-ho, en el meu suport diari, i sense cap mena de dubte, aquesta aventura que és la maternitat no seria el mateix sense elles al meu costat. Per tot això vull donar-los-hi les gràcies, perquè a la vida perdem coses, però també en guanyem i per a mi trobar-les ha estat una gran victòria.

Després de molts anys, avui puc dir, que tot i ser un dia trist, soc molt feliç. Tinc dos tresors pels que lluitar cada dia, que em donen motius per viure, riure, jugar, cantar, per ser FELIÇ!